Biografia de J. Koslowsky


Jacob Koslowsky va néixer a Lituània l´any 1904 i va morir a Mallorca l´any 1993. La grafia original del seu nom era Jankelis Kaslauakas. Hem de considerar a J. Koslowsky bàsicament un artista pintor. La seva vida s'escriu i es llegeix resseguint la seva obra pictòrica, si bé hi ha incursions curioses en el món de la literatura, fins al punt d´existir una novel.la inèdita en certa manera autobiogràfica, que tracta la història d´un pintor i d´una model holandesa que va a París a posar.
Originari d´un poble lituà, Pokonis, va néixer dia 13 de març de 1904. Ja als 20 anys va desplaçar-se a Florència per estudiar medicina , tot compaginant-ho amb les Belles Arts, disciplina que finalment elegiria.
Un posterior trasllat a Tel Aviv ens fa pensar que anava a la recerca de les seves arrels. El Museu Disengof acull una mostra de la seva obra. El 1927 se´n va a París, bressol dels grans mestres de la pintura del moment, amb alguns dels quals establí contacte i en seguí el mestratge. Participà al Saló de Tardor i l´any 1930 fou admès com a membre permanent del Saló dels Independents.
Va ser al 1940 quan des de Lisboa va embarcar cap a Nova York. Allà va introduir-se en el món artístic tot pintant per a les galeries Burrel, Rembrant i Glezer, de renom aleshores. L´any 1947 torna a París i el 1952 les Col.leccions Nacionals Franceses seleccionen dues obres per al seus museus. Des de l´any 1964 se li coneixen estades hivernenques a Mallorca, on solia pintar escenes del port de Palma, entre d´altres motius. Deià l´acollí el 1969 i ja el 1970 pren la decisió de venir a Bunyola.
Hi ha constància de l´existència d´un germà a Israel i altres germanes a França. Malgrat aquest darrer aspecte, que podríem considerar gairebé anecdòtic, i reforçat pels qui encara tenen l´oportunitat de recordar-lo, J. Koslowsky va ser un home de caràcter independent i solitari. Una solitud a més imposada per les circumstàncies però que es reflecteix clarament a la seva obra artística. En definitiva, Koslowsky fa seves i justifica, transvasant-les a un altre camp creatiu,les paraules de l´escriptora Maria Zambrano quan deia que l'escriptor defensa la seva solitud, tot mostrant a través de la seva obra el que només troba en la solitud.